30 d’octubre del 2014
7 de setembre del 2014
24 d’agost del 2014
24/08/2014 - Matagalls, Agudes i Turó de l'Home
Turó de l'Home 1.706 m (Vallès Oriental)
Matagalls 1.697 m (Osona)
Agudes 1.706 m (La Selva)
Matagalls 1.697 m (Osona)
Agudes 1.706 m (La Selva)
19 d’agost del 2014
9 d’agost del 2014
20 de juliol del 2014
18 de juliol del 2014
18/07/2014 - One Beer Relay 2014
Podi de l'equip Gafarruns (Txell, Enric i Salva)
Avituallament...normal que la qualitat de les fotos sigui pèssima.
28 de juny del 2014
1 de juny del 2014
3 de maig del 2014
26 d’abril del 2014
8 d’abril del 2014
29/03/2014 - Rogaining de Collserola
L'Enric en una de tantes.
L’Enric em passa a recollir per casa i com que ell es coneix el camí i a més a més anem en moto, en poc més de 30 minuts ja estem al Centre Cívic Vázquez Montalbán de Vallvidrera.
El dia és fred, el vent és fortet i fa pinta de que tingui de ploure d’un moment a l’altre. Aparquem a la porta i anem a confirmar inscripcions per participar com a equip Gafarruns en la Rogaining de Collserola 2014 que organitza la gent de La Nova Fita. Recollim la bossa de regal i fem un cafetonet ràpid al bar d’allà mateix.
A part dels habituals que ja ens comencem a trobar en totes les rogainings en les que participem, avui m’he trobat amb dos persones que feia molt anys que no veia, en Salva, un conegut de Premià i en Ivo, un excompany del Plafó del Piri de fa molt de temps.
Ens canviem, preparem motxilles, encabim sota el seient de la moto, amb poca manya i molta força bruta, la roba, els cascos i les bosses que ens han regalat per participar i entrem a la zona d’aïllament. A l’entrada ens donen el mapa embolicat i poc després ja el podem obrir per traçar la nostra estratègia.
A poc més d’un parell de minuts de la sortida en Jota ens comenta que ell, l’any passat va seguir la nostra estratègia i la va trobar massa dura, amb massa pujada i baixada.
S’agraeix molt el comentari però per una banda, ens queda poc temps per rectificar i per l’altre ens volem probar i tirar amb el que hem decidit per veure si aprenem o no a preparar els recorreguts.
Donen la sortida i tenim per endavant 6 horetes d’activitat i de diversió.
A la primera fita, com suposo que a totes les rogainings, ens trobem una pila de gent fent cua per marcar. A la següent ja només coincidim amb un parell d’equips i quan arribem a la tercera ja fa una estona que trotem sols.
El temps passa i les fites es van succeint segons el pla establert. Cap a les tres hores fem un descans. Parem, mengem una mica i tornem a estudiar el mapa per traçar l’estratègia de tornada. Fins aquí hem tingut pocs problemes per trobar les fites i la veritat és que les hem encertant bastant. Perdem poc temps en trobar-les i ens situem bastant bé sobre el mapa. Potser l’explicació més raonable és que aquesta vegada les fites no estaven massa amagades i no eren difícils de trobar, però almenys per nosaltres, la sensació ha sigut la d’haver aprés una mica més, la d’haver millorat la nostra orientació i d’haver aconseguit entendre millor la descripció de les fites (una altre cosa que ajuda molt).
Durant la tornada seguim trobant més fites i de tant en quan o anem coincidint amb algun equip durant un tram o ens creuem amb algun altre. Arribem a prop de la meta amb massa temps i hem de tornar a parar per revisar el mapa i refer l’estratègia per anar a buscar alguna fita més, sempre tenint en compte de no passar-nos de les 6 hores.
Marquem un parell de fites més però per anar a les següents ja ens fa una mica de por arriscar amb el temps i preferim tornar cap a la meta.
Finalment entrem a meta gairabé 25 minuts abans complir les 6 hores de la rogaining. Entrem súper contents. Considerem que ens ha anat molt bé i a part, com totes les altres vegades, hem disfrutat molt.
Avui el problema ha sigut d’estratègia, potser ha sigut tanta pujada i baixada com ja ens havia indicat en Jota, potser la meva falta de fondo (encara que l’Enric no ho vulgui reconèixer), potser el no voler arriscar més temps, potser la necessitat d’aprendre a fer rumb per tallar camins... hi han molts potsers i podríem haver millorat uns quants (sempre es pot millorar). Seguirem tenint dies tontos, fites que s’ens resisteixin i encigalades importants però sincerament avui ens sentim molt orgullosos de la nostra progressió.
Hem acabat amb 123 punts. Res remarcable davant dels 229 punts dels primers però avui ja no hem hagut de mirar les classificacions per darrere per trobar-nos els últims o penúltims, avui ens hem trobat cap al mig de la llista.
L’organització ens ha donat de dinar. Hem fet un mos ràpid sense veure’ns amb ningú i hem tornat cap a casa ja que els dos teníem obligacions.
11 de març del 2014
23/02/2014 - Marina Trail
Encara que l’any passat vaig disfrutar molt amb aquesta cursa, aquest any no tenia intenció de fer-la i ni estava entrenat ni em trobaba preparat. Però com un regal caigut del cel, des d’el Servei d’Esports de Premià de Mar em van fer el regal de la inscripció a la Marina Trail i com em va dir un bon amic una vegada “A caballo regalado...yuju, ya tenemos caballo!!!”.
El fet es que el diumenge anterior vaig poder tastar el circuit i el vaig trobar molt dur...de fet vaig acabar l’entrenament caminant per que jo ja no donava per més.
Aquest diumenge era la cursa. Vaig quedar amb en Manolo, el meu cunyat, i vam anar cap a la Salle per trobar-nos a tota la resta de Gafarruns que participaven a la cursa (no els dic a tots per por a no oblidar-me de ningú).També, a part d’altres coneguts, m’hi vaig trobar amb en Zombi i el seu germà Jordi.
Quedava una estoneta per la sortida, xerradetes amb uns i amb altres, nervis i fotos de grup mentre el temps anava passant i s’apropava el moment. Una vegada acabat el briefing ja ens comencem a situar en posicions per fer la sortida de la cursa. Ens anem desitjant sort i cada un es posa allà on creu més convenient.
Fem un minut de silènci dedicat a en Bartu i donen la sortida.
Les pujades son dures però de moment porto bé el ritme de cursa i tant en Manolo com jo anem fent amb prou dignitat. No tinc ni idea de quina podria ser la posició que portem encara que tampoc és algo que sigui massa important. Estic disfrutant, esbofegant a les pujades i intentant no perdre l’alè a les baixades, les poques zones planes s’agraeixen i la gran majoria de les pujades les faig caminant a bon ritme mentre que a les baixades no aconsegueixo anar tot lo ràpid que m’agradaria. Amb en Manolo ens anem separant i retrobant a mida que passen els kilòmetres.
En un punt de la cursa em trobo amb una gran sorpresa. La Txell amb l’Ona a l’esquena i la Iol estàn animant a la gent que passa. Paro a fer petons i l’Ona em regala un somriure sense entendre molt bé que està passant. Em despedeixo i segueixo la cursa.
Arribo al primer avituallament situat al refu de Teià i paro per fer un glop d’un isostar rossat un pel sospitòs. Prenc un gel, faig un altre got de l’isostar i segueixo amb la meva cursa. Una mica més endavant em trobo amb en Fèlix que està d’encarregat del primer punt de control.
Ens saludem, em dona ànims i enceto la pujada a bon ritme. No se quanta estona passa abans no em comenci a trobar una mica malament de l’estòmac. Em sento més fluix i baixo el ritme. A mida que passa l’estona, sense ser alarmant, em vaig trobant pitjor. Tinc l’estomac regirat. No se si ha sigut l’isostar, el gel, l’esmorzar o la barreja de tot això però sembla que s’ha posat d’acord per intentar escapar de mi.
Després del que em sembla una eternitat corrent amunt i avall per corriols molt guapos, arribo a Sant Mateu i de nou em trobo amb el trio Ona, Txell, Iol en el segon punt d’avituallament. Aquí ja només m’atreveixo a fer un parell de glops d’aigua i després de fer petons a les meves nenes li demano a la Txell un kleenex i surto tant ràpid com puc una altre vegada.
No crec que passi ni un kilòmetre quan el cos em diu prou. Tant ràpid com puc i amb sorpresa de la gent que porto darrere, que em pregunten si tot va bé, he de buscar un foradet entre uns matolls a on per soposat no quedo gens amagat i allà mateix deixo anar la Tormenta de Sauron que m’ha estat amargant mitja cursa. Crec que mai he plegat tantes vegades un Kleenex...perquè no vaig agafar més?
En fi, encara que he perdut un bon temps i que m’ha passat bastanta gent, em trobo una mica millor i encara que estic molt cansat puc seguir corrents sense tenir que concentrar-me en tancar el cul amb força.
Segueixo la baixada fins la Cadira del Bisbe, torno a pujar fins a Sant Mateu i baixo pel corriol dels Serviols per tornar a pujar una vegada més i encarar l’última baixada fins la Salle, el punt de sortida.
Arribo a la meta, content, rebentat però molt content. He patit bastant i he disfrutat molt. Al final m’ha sortit prou bé i tenint en compte el poc entrenament que he fet últimament no em puc queixar. 24 km amb uns 1500 de desnivell positiu en 2:52 h...un bon dia de cursa.
Em retrobo amb l’Ona, la Txell i la Iol i poc a poc va apareixent la resta de la gent mentre vigilo que l’Ona, que ja comença a gatejar, no marxi massa lluny. Apareix el Manolo amb la meva germana i els nebots. Xerrem una estoneta i després d’acomiadar-nos de tota la gent tornem cap a casa.
25 de gener del 2014
25/01/2014 - The Wild Board Rogaining
Foto de grup, moments abans de la sortida.
Aquesta vegada, com totes les altres, toca matinar. Pugem a la furgo la Txell, l’Enric en Carbó i jo...el xòfer tranquil. Ens posem en marxa i una bona estona després, encara amb cares de son, arribem a la Llacuna.
Aquest cap de setmana ens hagués agradat participar en el Raid Blanc que es feia a la Vall de Nuria i així conèixer personalment a en Pekas i saludar a en Fèlix, però no ha pogut ser. De totes formes no ens podem queixar i hem vingut fins la Llacuna per participar en la Wild Board Rogaining 2014. Encara que en el poble ja hi ha ambientillo no tenim problemes per aparcar. Ens apropem al local d’inscripcions per agafar dorsals i ens anem a buscar un bar per fer passar la son i el fred que encara no ens hem tret de sobre.
Al tornar a la furgo per començar a preparar-nos ja ens anem trobant amb força coneguts...sobretot la Txell, que ens guanya en el campionat de salutacions. Ja a la furgo ens trobem amb la Maria, que serà la companya de la Txell i amb en Carles i en Jordi que faran un altre equip. L’Enric, en Carbó i jo participem com a Gafarruns.
Entrem a la zona d’aïllament i ens donen el mapa tancat. Saludem a uns quants coneguts més i fem alguna foto fent temps fins que arriba el moment en que ja ens deixen obrir el mapa.
Comença l’aventura. Ens estirem a terra, obrim els mapes i anem traçant el que pensem que serà la millor estratègia que podem seguir per tal d’anar trobant i marcant fites...encara conscients de que sobre el mapa sempre és més fàcil.
Falten cinc minuts per la sortida i vaig a buscar la Txell per fer-li un petó abans de començar.
Sortida.
La gran majoria d’equips ha triat la mateixa primera fita que nosaltres i es fa un tap força important per marcar-la. Una vegada solucionada sortim a per la segona i aquí ja ens separem de tota la gent i correm sols. A mig camí dubtem, tornem enrere sobre els nostres passos fins un punt conegut i tornem a sortir per veure, poc després, que ja anàvem bé. El resultat és que portem una hora de cursa quan marquem la segona fita.
Seguim el nostre traçat sobre el mapa i marquem un parell de fites sense més problemes que els habituals. La propera fita està al final d’una torrentera i tonto de mi, penso que canviant l’estratègia i anant directes seguint el torrent donarem amb ella. El resultat es que perdem més d’una hora abans de recular una altre vegada fins a la pista sense trobar la fita.
Ens hem quedat atrapats en mig de la torrentera, hem lluitat contra esberzers i un sotabosc molt tupit i finalment ens hem acabat desorientant.
Abandonem la fita amb ràbia per el temps perdut i anem a per la propera. A partir d’aquí, encara que tot segueix segons lo establert abans de la sortida, ja hem perdut dos hores per dos fites i una no la hem marcada.
Traçant l'estratègia sobre el terreny.
Quan els rellotges ens marquen les quatre hores de cursa arribem a una de les fites proposades i després de marcar-la i apartar-nos una mica fem una parada tècnica per decidir la propera part de l’estratègia. Un mos, un glop d’aigua, mapa al terra, marcador a la mà i dibuixem la tornada.
Fem un parell de fites força bé però trobem una altre més que s’ens resisteix i l’hem d’abandonar sense trobar-la. Segons els nostres càlculs anem justos de temps i en tot cas preferim arribar una mica abans de temps que passar-nos.
Tornem trotant a bon ritme i passem sota l’arc d’arribada a 8 minuts de les sis hores.
Encara que acabem en una de les últimes posicions, entrem amb un gran somriure. Hem fet un bon equip, hem disfrutat com nens, hem corregut per la muntanya, hem conegut una zona que no coneixíem i hem après una miqueta més d’això del mon de l’orientació...no es pot demanar molt més.
Ens retrobem amb la Txell a la que no li ha anat gens bé ja que la Maria no ha pogut córrer per certs problemes.
Equip Gafarruns a la meta.
Ens apropem fins a la furgo per canviar-nos i anem a buscar el menjar. Compartim taula amb en Jota i l’Aitor. Gran dinar amb un espectacular cap i pota de porc senglar, molt de riure, comentaris sobre la cursa, repàs del que hem fet bé i malament, unes quantes batalletes més i toca despedida i tornar cap a casa.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)