Grecian2000. El somriure és l'únic que no vam perdre.
Tot just acaba de néixer el dia i l'Enric i jo pugem a la furgo per marxar cap a Sant Celoni. En arribar ens apropem al camp d'atletisme ja que aquest serà el punt central del Raid Aventura XPerience Montseny , en el que participem com a equip Grecian2000.
Fem revisió d'inscripcions i comencem a preparar tot el necessari abans de la sortida. Sembla que el sol ens acompanyarà tot el dia. Nervis, esmorzar ràpid, canviar-se i cap al briefing. La gent de l'organització ens fa cinc cèntims de les proves i horaris i abans de la sortida sortim a córrer una mica per no començar en fred.
Sortida.
Donem una volta a la pista d'atletisme i després ja agafem el primer mapa. Orientació urbana. Sortim tots els equips bastant junts i als pocs minuts el grup es comença a disgregar. Intentem creuar una riera per passar a l'altra banda però un mar d'ortigues i una aigua pudenta ens fan desistir i ens adonem, mirant el mapa, que tenim un pont a no més de 20 metres d'on estem. Passat el pont tenim una fita a tocar i misteriosament triguem molta més estona de la necessària per trobar-la. Una vegada situats, ens fiquem entre carrerons i d'alguna manera de la que no som conscients, entrem en una mena de forat espai-temporal i quan tornem al punt central amb totes les respostes a les preguntes que apareixen en el mapa, la resta d'equips ja han sortit a fer la següent prova. Agafem les bicis per començar el segon sector.
Són pocs quilòmetres però entre els dos aconseguim perdre'ns una bona estona buscant una fita. Després de buscar, rebuscar i de tirar una mica endavant i desfer camí, fem el que hauríem d'haver fet molta estona abans. Tornem enrera fins el primer punt que tenim clar quin és. Ens situem en el mapa i una vegada veiem l'error que hem comès, ens posem les piles i sortim disparats. La següent fita també ens costa una mica de trobar però coincidim amb un altre equip (que va tan perdut com nosaltres) i entre tots quatre aconseguim trobar-la i sortim cap a la següent. La resta de les fites no ens donen cap problema i arribem al pròxim punt de control.
Deixem bicis i sortim corrents amb el mapa. Sector de treking amb prova especial a la segona fita. Tenim la sensació de no anar gens bé. De fet només coincidim amb l'altra parella de perduts amb els que ja ens hem trobat abans. Arribem a la segona fita i fem la prova especial: Tir amb arc. Contra tot pronòstic jo aconsegueixo posar les dues fletxes dins de la diana. L'Enric no te tanta sort i les fletxes surten disparades i van més enllà dels primers arbres del bosc i es perden entre matolls. No tenim temps de mirar si hem pillat un porc senglar, un conillet o un tronc d'arbre...possiblement això últim. Sortim corrents cap a la següent fita i anem trobant la resta sense problemes. L'Enric va corrent darrera meu i sento un crit de dolor apagat... s'acaba de torçar el turmell i li fa força mal. Li demano si vol plegar però em mira amb cara tranquil·la i em pregunta si estic boig. No cal parlar-ne més. Seguim corrent fins arribar de nou on tenim les bicis.
Següent mapa, següent prova: Tirada llarga de bici. Encara que anem trobant fites, patim molt. La falta d'entreno pedalejant i el desnivell que ens estem menjant -que tampoc ajuda a agafar ritme- ens fa anar lents. Tot i no tenir massa problemes per seguir la ruta que ens hem proposat, arribem al següent control força rebentats. A part, el turmell de l'Enric ha començat a créixer i no fa bona pinta. Ell no vol abandonar i ens preparem per la pròxima prova.
Ara toca un altre treking. Dur. No anem massa bé de temps i un dels nois de l'organització ens recomana anar a buscar només una fita i deixar les altres dues. Ni som uns cracks ni encara tenim moltes taules en això dels raids i ens deixem convèncer. Sortim a buscar-la. Després d'un pateo llarguíssim per un bosc molt guapo, arribem a la fita. La tenim al bell mig d'una banyera del riu, toca mullar-se per marcar-la abans de tornar. El turmell de l'Enric segueix creixent i ja no el deixa córrer. Ens veiem obligats a anar caminant. De tant en tant me'l miro i encara que la cara de dolor ho diu tot, no està disposat a plegar i segueix fent.
Tornem on havíem deixat les bicis i descansem uns minuts mentre planegem la propera secció. Tenim una tirada llarga en bici, el dia s'ha anat espatllant i ens queda poc temps per acabar el raid. Ens hauríem d'haver saltat el treking i així optar a fer més proves. Ara ens veiem obligats a saltar-nos l'escalada i el geocaching...i encara ens haurem de posar les piles per tal d'arribar a meta abans que tanquin. Ens posem en marxa.
Només pujar a la bici ja cauen unes primeres gotes. Passa el temps, passen els quilòmetres, anem trobant fites i el turmell de l'Enric creix cada vegada més. Per sort gairebé tot és baixada i cada vegada ens apropem una mica més a la meta. En pocs minuts, les gotes s'han convertit en una tormenta que amb prou feines ens deixa veure pocs metres davant.
Al final arribem a meta. Totalment xops, rebentats. Han passat gairebé dotze hores des que vam sortir. El lliurament de premis ja fa estona que ha acabat i la gent ha anat marxant. Quan arribem, a part de la gent de l'organització que ens espera, queden molt pocs corredors...ja dutxats i berenats.
Som els últims però m'ha encantat arribar amb un somriure. Aquest ha estat el nostre premi: Divertir-nos, gaudir de l'esforç, del companyerisme i de la muntanya durant una bona estona. I tot això li he dedicat a la Txell, que no ho ha pogut gaudir.
