El terreny per on hem jugat. (Foto Limit Zero)
En Jaume em passa a recollir per casa i ens apropem fins a Caldes de Malavella on participarem com equip d’aventura en el raid Aventura XPerience Caldes de Malavella, el primer raid de la lliga que ha muntat la gent de Limit Zero.
Després d’agafar pitralls i llibre de ruta comencem els preparatius. Les diferents seccions del raid estan formades en forma d’estrella per lo que tindrem un punt central on deixarem tot el que ens caldrà durant el raid per anar fent les diferents proves. Acabem d’enllestir tot el necessari i correm per entrar en la zona d’aïllament i escoltar el briefing previ al raid.
Sortida.
Comencem amb una cursa a peu per reconèixer una mica el terreny. Orientació urbana buscant punts determinats sobre el que ens fan preguntes i que anem responent sobre el mateix mapa.
Tornem al punt central, canviem de mapa i encetem la pròxima secció, un trekking pels voltants de Caldes. En Jaume i jo ens anem passant el mapa per fer orientació però cada vegada que tinc un dubte he de demanar-li que em doni un cop de ma (avui he après una mica més gràcies a ell).
Arribem de nou al punt central i fem la prova de tir amb arc. La meva primera fletxa queda clavada al terra i una mica més enllà d’on està la diana. Amb la segona aconsegueixo tocar la diana però no faig res de bo. Tira en Jaume i encara que amb la primera no té més sort que jo, amb la segona aconsegueix apropar-se una mica al punt central i ens portem una rebaixa d’uns minuts sobre el temps final.
Canviem de nou de mapa i aquesta vegada si que li dic a en Jaume que s’encarregui de l’orientació. Lo de la bici no ho porto massa bé i si a més a més de pedalar he d’anar mirant el mapa, no farem res de bo. En Jaume em va portant i jo m’arrossego darrera. Tenim un moment de crisi quan m’adono de que he perdut la fulla de ruta però en poc més de tres minuts aconsegueixo recuperar-la i seguim. Arribem a la punta del mapa per marcar la primera fita i ens apropem a la segona per començar la prova d’orientació específica. Aquí si que de nou fem torns amb el mapa i la brúixola i anem trobant totes les fites. Tornem a les bicis, deixem el mapa de l’orientació especifica i sortim disparats a per el següent punt de control. Una vegada trobat, i després d’una mica més de bici, entrem a la següent prova, el golf. Em donen un pal i una pilota (jo només he jugat un parell de vegades al minigolf en la meva vida...i no guanyava mai) faig com tres o quatre intents abans no toco la piloteta i surt disparada uns 30 metres. Vaig a per la segona i aquesta vegada si que la pillo bé i cau passats els 90 metres. En Jaume fa dos tirades força bones i tot plegat guanyem 20 minuts de rebaixa sobre el temps total. Tornem de nou a les bicis. Jo cada vegada vaig més petat i ja només em preocupo de seguir en Jaume que em va esperant mentre mira el mapa.
Tornem de nou al punt central, fem un altre canvi de mapa i comencem la secció d’espeleologia. Jo he començat el raid una mica cagat perquè l’idea de fer de hobbit en un forat a terra no em feia molta gràcia però a aquestes alçades, amb lo petat que vaig, ja no tinc forces per preocupar-me. Marquem una primera fita en mig de Caldes i la següent ja ens obliga a fer espeleo. Per sorpresa nostre i d’un altre equip amb el que coincidim a l’entrar en la “cova en la que hauríem d’anar de genolls” sembla l’entrada a un túnel del clavegueram de Caldes. Uns 200 metres caminant de genolls, amb variacions entre un terra de pedres que carden els genolls i aquell fanget de llac que s’escapa entre els dits de les mans. Aigua pudenta, porqueria i per sort per mi, un frontal que no em deixa veure més d’un metre de distància. Tenim un moment de crisi quan en Jaume perd la fulla de ruta però la trobem després de buscar-la a palpentes entre el fang. A poc més d’uns 30 metres de la sortida marquem una fita i una altre ja a la mateixa sortida, en un forat que per sort meva és en Jaume el que es fica dintre. Sortim de nou al carrer, enfangats i amb una pudor que ja no ens abandonarà fins l’hora de la dutxa.
D’aquí ens apropem al camp de futbol a on s’ha de fer el ràpel. Ens posem d’acord amb en Jaume i decidim que el faré jo. Pujo a una de les torres de llum del camp per les escales, marco la fita que hi ha a dalt i baixo amb un ràpel sense cap problema. Tornem al punt central. Una altre canvi de mapa, una altre secció, l’última. Geocaching. Ens donen un mapa i les coordenades de 4 fites. L’única fita que s’ha de marcar és la cinquena i les coordenades estan amagades amb cada una de les 4 fites anteriors. Anem a buscar la primera i la trobem sense problema. Arribem al punt a on hauria d’estar la segona i ens trobem amb una pila d’equips buscant-la. Donem amb el punt exacte però sembla que la fita ha desaparegut. Anem a per la següent que també trobem sense masses dificultats. Allà parlem amb un de l’organització sobre la desaparició de la segona pista però no ens pot ajudar. Donem la proba per impossible però marquem la quarta i tornem cap a l’arc de la meta.
Just entregada la fulla de ruta a en Jaume li comenten que les coordenades que ens falten tampoc son les més importants així que recuperem la fulla de ruta i tornem a sortir tot lo ràpid que podem per anar a buscar la cinquena fita, la important. Amb més sort que orientació acabem trobant-la, marquem i tornem a la línia de meta. Dutxeta, relax i un bon àpat. Ens ajuntem amb en Jesús que ha vingut amb un amic de Vilassar i amb dos nois més amb els que ens hem estat trobant durant el raid.
Es fa el repartiment de premis. Van cridant a tots els participants des de l’últim fins endavant i el nom del nostre equip no surt...fins que quan criden als tercers, ens aixequem per recollir el premi.
Gràcies Jaume, per la paciència, per tirar de mi, per ensenyar-me, per fer-me pujar al podi i per fer-me gaudir d’un dia de raid.
