31/08/2013 - Collsuspina

Salva en un camí que no el porta enlloc.

Amb l’Ona, la Txell, la Maria, en Carles i la Nala fem una escapadeta a Collsuspina per escalar una mica i així ensenyar-lis una de les escoles d’escalada a on havia passat bons dies d’escalada en companyia de grans companys.

Escalada tranquila i sense pretensions. Trobem un grupet de gent, però estem força tranquils i no ens molestem. Ens possem en Curset 5b i després també fem Aresta 4b. Amb Aresta no hi ha problema i tots la repeteixen sense problemes. Fins i tot en Carles la acaba obrint. Amb Curset es barallen, però l’entrada és rara i durilla i els tira cap enrere.

Ja que està passada la corda aprofito per provar el 6b+ que va per la placa que queda entre mig de les dos vies. Després d’haver-la encadenat més d’una vegada -ja fà molt de temps- soc incapaç d’aixecar els peus de terra. Veig i recordo - o crec recordar - com eren els passos, però no aconsegueixo mourem. Ni tan sols penjat i provant els passos aïllats aconsegueixo fer més d’un moviment seguit. Desisteixo amb la cua entre les camest - he perdut molt més del que m’esperava. He millorat en les curses de muntanya però he perdut el poc que tenia d’escalador.

Unes llagrimetes d’anyorança i tornem cap a casa que l’Ona torna a reclamar la seva estona.

18/08/2013 - Roc de l’Alou

 Tres orcos pared amunt. Nil, Jan i Maties.

Hem aprofitat aquests quatre dies de vacances per fer una mica de càmping molt a prop de Berga. L’Ona, la Txell, l’Enric, en Maties, en Jan, en Nil i jo ocupem la nostra plaça amb una tenda i la furgo. Amb això, quatre cadiretes i una taula, ja tenim muntat el nostre palau d’estiu.

El divendres ja ens havíem apropat al Roc de l’Alou amb la idea d’escalar una miqueta, però una pedregada bastant bèstia ens va fer modificar els plans i amagar-nos dintre de la furgo mentre des del cel ens bombardejaven amb unes pedres d’un tamany força considerable.

Avui ens hem despertat amb sol i encara que el dia s’ha anat espatllant, no sembla que hagi de ploure, almenys de moment. Agafem trastos i ens apropem de nou al Roc de l’Alou.

Pensàvem que possiblement estaríem sols, però a l’arribar ens trobem amb una pila de gent, per ser sincer, amb no molt bona pinta. De fet, i no vull semblar classista o algo semblant, només obrir la motxilla per treure el material ja vaig veure com una pila de parells d’ulls, estaven sopessant els diners que podria costar tot allò. Els nois, que anaven amb un parell de monitors, havien vingut a passar el dia des d’un centre de menors. En el fons m’alegro que almenys aquests tinguin la possibilitat de passar una jornada d’escalada per trencar amb la monotonia. Estaven disfrutant de valent.

Ens posem a lo nostre i monto una de les vies més fàcils perquè puguin pujar els nanos i així veure quin profit han tret de les classes de l’Edgar al plafó del Piri. En Nil, en Jan i després en Maties em sorprenen escalant. Ho fan millor del que m’esperava i els tres arriben a la reunió. Lo de baixar ja no se’ls dóna tan bé i només en Maties baixa molt sobrat.

La Txell posant-se a to.

L’Ona acaba de dinar i la Txell també s’anima a provar la via. Puja sense cap mena de problema. Una vegada baixa, l’animo perquè la faci de primer mentre l’Enric ens segueix cuidant la petita, però l’Ona sembla que ha trobat un foradet a la panxa i reclama a la mama per plenar-lo.

Obro la següent via. Una altra de fàcil que acaben de deixar els xavals. Els orcos s’hi posen i tan en Nil com en Jan i en Maties la disfruten encara més que l’anterior. L’Enric ens torna a fer de cangur i la Txell s’hi posa i tampoc té cap dificultat per arribar a la reunió.

Donem la sessió per finalitzada i tornem cap al nostre palau per recollir-ho tot abans de tornar cap a casa.

03/08/2013 - Garmo Negro

Gamo Negro i Argualas.

Comencem l’agost fent una visita familiar a Formigal. La Maria ens acull al seu apartament i en Carles, la Carla, l’Ona, la Txell i jo passem un parell de dies per la zona.

El dia anterior a fer el cim vam fer una visita a una escola d’escalada, a Escarrilla. Escola senzilla amb unes quantes vies no massa complicades. Fa una pila de temps que no tocava roca i vaig disfrutar com un “enano” amb el retrobament. Vàrem fer les més fàcils i llargues i vam passar una bona estona. Fins i tot la Txell, en plena “quarentena” i aprofitant que la iaia Carla ens cuidava l’Ona, es va animar i va acabar obrint la seva primera via. Felicitats!!!

Al dia següent, la Maria amb la Nala, en Carles i jo matinem bastant i deixem a les tres generacions de noies dormint. Recollim les motxilles que ja teníem preparades i en un cop de cotxe ens plantem al Balneari de Panticosa.

Des d’allà mateix i sense perdre gaire temps, sortim caminat i comencem a pujar per entre el bosc per sortir, una bona estona després, a la Mallata Baja. Des d’aquest punt seguim l’ascenció sense descans fins la Mallata Alta.

Encara que no anem massa ràpids, no fem parades i arribats a aquest punt seguim punjant una estona més fins que el camí, poc senyalitzat, ens porta cap a l’esquerra, començant un llarg flanqueig sota els peus del mateix Garmo Negro. Aquí ja comencem a trobar neu. Per sort per nosaltres, que avui anem sense botes, la neu no està massa gelada i la petjada la trobem molt marcada.

Una vegada estem entre el Garmo Negro i l’Argualas comencem una durilla pujada per una pala de neu que ens deixa al coll entre els dos cims.

Des d’aquí ja només ens queda pujar cap a la dreta per una tartera fàcil, amb la sensació d’interminable, que ens deixa a l’inici d’una curta cresta que ens porta fins el cim del Garmo Negro 3051 m.

Abraçades i al·legria: És el primer tres mil de la Maria i en Carles. Felicitats!!. Ho celebrem amb un glop d’aigua i uns quants fruits secs mentre disfrutem de les espectaculars vistes que hi ha des del cim.

Maria, Carles i Nala al cim del Garmo Negro.

Després del descans i sabent que l’Ona, la Txell i la Carla ens esperen a baix per dinar, desestimem fer els altres cims i deixem els Algas i Argualas per una altra visita. Comencem una baixada tranquila que únicament es complica una mica en la pala de neu que baixa des del coll. La resta és un passeig.

Ja bastant abaix deixo la Maria i en Carles i surto corrents fins el Balneari per retrobar-me amb les meves nenes.