27/12/2014 - Via Verda: Anglès - Olot - Anglès

14/12/2013 - Rogaining Fonts d’Argentona 2013

La Txell flanquejada per l'equip Gafarruns.

02/11/2013 - Raid Aventura XPerience Vall de Llèmena

19/10/2013 - Raid Aventura XPerience Calella

29/09/2013 - St. Mateu X-Trail

Arribada a la meta amb companyia de luxe.

07/09/2013 - Burriac Atac!!

Foto de l'arribada.

Aquesta és la novena edició de la Burriac Atac, la cursa nocturna de muntanya que organitza el Centre Excursionista Vilassar de Mar. L’any passat em vaig estrenar als trails amb aquesta cursa i ara ja torno a estar aquí per repetir-la. No soc cap màquina, però les poques curses que he fet durant aquest any i sobretot la pila de kilòmetres d’entrenaments que porto a les cames em donen certa esperança per fer-ho una mica millor que l’anterior cursa.

Després de bastant de merder per recollir el dorsal abans de la sortida per culpa del mal temps faig un petó a la Txell, que està currant en l’organització de la cursa, i juntament amb l’Enric i en Zombi ens situem sota l’arc de sortida.

Sortida.

He fet una sortida en una posició força més avançada i bastant més ràpida que l’anterior edició i això, encara que no massa, s’ha notat. No he pillat tants taps però he tingut que tornar a parar en més d’una ocasió, sobretot pujant cap al Castell de Burriac.

Al primer avituallament m’he trobat amb tota la familia de la Txell i a partir d’aquí, més o menys, ja m’he separat de l’Enric que s’ha quedat una mica enrere i d’en Zombi que ha sortit disparat bastant per devant meu. Ja hem mantigut aquestes posicions fins l’arribada a la sorra de la platja.

Encara que la cursa la he disfrutat moltíssim i encara que he millorat el temps respecte a l’any passat, sincerament, tenia l’esperança de que em sortís força millor del que ha sortit. Al final he acabat la cursa en 02:18:02 i he tingut el regal de trobar-me a la Txell esperant-me a la línia de meta.

Malgrat tot, ja tinc ganes de tornar a repetir la cursa del próxim any.

31/08/2013 - Collsuspina

Salva en un camí que no el porta enlloc.

Amb l’Ona, la Txell, la Maria, en Carles i la Nala fem una escapadeta a Collsuspina per escalar una mica i així ensenyar-lis una de les escoles d’escalada a on havia passat bons dies d’escalada en companyia de grans companys.

Escalada tranquila i sense pretensions. Trobem un grupet de gent, però estem força tranquils i no ens molestem. Ens possem en Curset 5b i després també fem Aresta 4b. Amb Aresta no hi ha problema i tots la repeteixen sense problemes. Fins i tot en Carles la acaba obrint. Amb Curset es barallen, però l’entrada és rara i durilla i els tira cap enrere.

Ja que està passada la corda aprofito per provar el 6b+ que va per la placa que queda entre mig de les dos vies. Després d’haver-la encadenat més d’una vegada -ja fà molt de temps- soc incapaç d’aixecar els peus de terra. Veig i recordo - o crec recordar - com eren els passos, però no aconsegueixo mourem. Ni tan sols penjat i provant els passos aïllats aconsegueixo fer més d’un moviment seguit. Desisteixo amb la cua entre les camest - he perdut molt més del que m’esperava. He millorat en les curses de muntanya però he perdut el poc que tenia d’escalador.

Unes llagrimetes d’anyorança i tornem cap a casa que l’Ona torna a reclamar la seva estona.

18/08/2013 - Roc de l’Alou

 Tres orcos pared amunt. Nil, Jan i Maties.

Hem aprofitat aquests quatre dies de vacances per fer una mica de càmping molt a prop de Berga. L’Ona, la Txell, l’Enric, en Maties, en Jan, en Nil i jo ocupem la nostra plaça amb una tenda i la furgo. Amb això, quatre cadiretes i una taula, ja tenim muntat el nostre palau d’estiu.

El divendres ja ens havíem apropat al Roc de l’Alou amb la idea d’escalar una miqueta, però una pedregada bastant bèstia ens va fer modificar els plans i amagar-nos dintre de la furgo mentre des del cel ens bombardejaven amb unes pedres d’un tamany força considerable.

Avui ens hem despertat amb sol i encara que el dia s’ha anat espatllant, no sembla que hagi de ploure, almenys de moment. Agafem trastos i ens apropem de nou al Roc de l’Alou.

Pensàvem que possiblement estaríem sols, però a l’arribar ens trobem amb una pila de gent, per ser sincer, amb no molt bona pinta. De fet, i no vull semblar classista o algo semblant, només obrir la motxilla per treure el material ja vaig veure com una pila de parells d’ulls, estaven sopessant els diners que podria costar tot allò. Els nois, que anaven amb un parell de monitors, havien vingut a passar el dia des d’un centre de menors. En el fons m’alegro que almenys aquests tinguin la possibilitat de passar una jornada d’escalada per trencar amb la monotonia. Estaven disfrutant de valent.

Ens posem a lo nostre i monto una de les vies més fàcils perquè puguin pujar els nanos i així veure quin profit han tret de les classes de l’Edgar al plafó del Piri. En Nil, en Jan i després en Maties em sorprenen escalant. Ho fan millor del que m’esperava i els tres arriben a la reunió. Lo de baixar ja no se’ls dóna tan bé i només en Maties baixa molt sobrat.

La Txell posant-se a to.

L’Ona acaba de dinar i la Txell també s’anima a provar la via. Puja sense cap mena de problema. Una vegada baixa, l’animo perquè la faci de primer mentre l’Enric ens segueix cuidant la petita, però l’Ona sembla que ha trobat un foradet a la panxa i reclama a la mama per plenar-lo.

Obro la següent via. Una altra de fàcil que acaben de deixar els xavals. Els orcos s’hi posen i tan en Nil com en Jan i en Maties la disfruten encara més que l’anterior. L’Enric ens torna a fer de cangur i la Txell s’hi posa i tampoc té cap dificultat per arribar a la reunió.

Donem la sessió per finalitzada i tornem cap al nostre palau per recollir-ho tot abans de tornar cap a casa.

03/08/2013 - Garmo Negro

Gamo Negro i Argualas.

Comencem l’agost fent una visita familiar a Formigal. La Maria ens acull al seu apartament i en Carles, la Carla, l’Ona, la Txell i jo passem un parell de dies per la zona.

El dia anterior a fer el cim vam fer una visita a una escola d’escalada, a Escarrilla. Escola senzilla amb unes quantes vies no massa complicades. Fa una pila de temps que no tocava roca i vaig disfrutar com un “enano” amb el retrobament. Vàrem fer les més fàcils i llargues i vam passar una bona estona. Fins i tot la Txell, en plena “quarentena” i aprofitant que la iaia Carla ens cuidava l’Ona, es va animar i va acabar obrint la seva primera via. Felicitats!!!

Al dia següent, la Maria amb la Nala, en Carles i jo matinem bastant i deixem a les tres generacions de noies dormint. Recollim les motxilles que ja teníem preparades i en un cop de cotxe ens plantem al Balneari de Panticosa.

Des d’allà mateix i sense perdre gaire temps, sortim caminat i comencem a pujar per entre el bosc per sortir, una bona estona després, a la Mallata Baja. Des d’aquest punt seguim l’ascenció sense descans fins la Mallata Alta.

Encara que no anem massa ràpids, no fem parades i arribats a aquest punt seguim punjant una estona més fins que el camí, poc senyalitzat, ens porta cap a l’esquerra, començant un llarg flanqueig sota els peus del mateix Garmo Negro. Aquí ja comencem a trobar neu. Per sort per nosaltres, que avui anem sense botes, la neu no està massa gelada i la petjada la trobem molt marcada.

Una vegada estem entre el Garmo Negro i l’Argualas comencem una durilla pujada per una pala de neu que ens deixa al coll entre els dos cims.

Des d’aquí ja només ens queda pujar cap a la dreta per una tartera fàcil, amb la sensació d’interminable, que ens deixa a l’inici d’una curta cresta que ens porta fins el cim del Garmo Negro 3051 m.

Abraçades i al·legria: És el primer tres mil de la Maria i en Carles. Felicitats!!. Ho celebrem amb un glop d’aigua i uns quants fruits secs mentre disfrutem de les espectaculars vistes que hi ha des del cim.

Maria, Carles i Nala al cim del Garmo Negro.

Després del descans i sabent que l’Ona, la Txell i la Carla ens esperen a baix per dinar, desestimem fer els altres cims i deixem els Algas i Argualas per una altra visita. Comencem una baixada tranquila que únicament es complica una mica en la pala de neu que baixa des del coll. La resta és un passeig.

Ja bastant abaix deixo la Maria i en Carles i surto corrents fins el Balneari per retrobar-me amb les meves nenes.

21/07/2013 - VII Edició Clàssica Olla de Núria

Salva, Zombi, Enric i Alfred abans de la cursa.

El dissabte cap al tard, pujo a la furgo amb l’Enric i ens trobem amb en Zombi. Després de comprar una mica de menjar en el super ens posem en marxa. Fem carretera fins a Queralbs i quan arribem ja és fosc.

Encara que el parking del cremallera ja està força plé, trobem un bon lloc. Muntem cadires i taules al costat de la furgo i fem soparet a la llum d’un frontal sense piles. En acabar recollim tot, fem el pipi d’abans d’anar a dormir i ens donem ànims per la cursa del diumenge. Participem en la VII edició de la clàssica a l’Olla de Núria.

Qui m’ho havia de dir. Fa una pila d’anys, al 2006, vaig pujar amb en Gordo a fer l’Olla de Nuria i l’hivern del 2012 vaig intentar fer una invernal amb en Jaume i en Jordi que no vem poder acabar. Però sobretot, recordo quan vaig acompanyar a la Txell en el 2011 a fer l’Olla. Allavorens jo li deia que lo de correr per muntanya era per bojos i que una cosa així no es podia disfrutar... ara m’he de menjar aquelles paraules.

Nit curta però tranquil·la. Matinem, esmorzem ràpid i fem els últims preparatius mentre el parking i l’estació del cremallera es va plenant. Ens apropem fins l’estació per agafar el ticket i pujar, amb una pila de corredors més, al primer cremallera del dia. Com sempre, a primera vista, tots els corredors em semblen superforts i em quedo empetitit a la meva cadira. A mig camí s’hem començar a ennuvolar la vista, perdo una mica l’oïda i el cor s’accelera...no és l’alçada, és que m’estic cagant...molt!!!. Quan arribem a Nuria surto correns en busca d’un lavabo salvador.

Una vegada torno a ser persona, em retrobo amb l’Enric i en Zombi i ens anem a recollir els dorsals. Fem cafè ràpid al bar i sortim a escalfar una mica. Ens trobem amb l’Alfred, el cosí de l’Enric. Fem conya amb esmorzars consistents en “barretes energètiques” i “empaladin” a la tassa o “paladins” a la tassa”. No podem remediar deixar escapar el nostre toc escatològic.

Aquest any la cursa té un to independentista i abans de la sortida l’escriptor Màrius Serra llegeix un manifest. Quan les campanes del santuari donen les 09:00 comença la nostra aventura.

Només començar i en la volta al santuari ens quedem embussats en un pontet de fusta. D’alguna sorprenent manera, aconseguim començar la cursa en les tres últimes posicions. A partir d’aquí enfilem cap al Puigmal seguint el cuc de gent a on avançar alguna posició és força complicat i cansat.

Fem Puigmal 2913 m. amb gran rebuda per part de voluntaris i muntanyencs. Fem dos fotos i seguim la cursa sota un sol implacable que no ens abandonarà, tot i la previsió de tormentes. Fem Pic Petit de Segre 2812 m., Pic de Segre 2848 m., Pic de Finestrelles 2829 m., Puig de Nuria 2794 m., Puig del Coll d'Eina 2775 m., Pic de Noufonts 2867 m., Pic de Noucreus 2799 m., Cim Alt de les Arques 2791 m., Cim Baix de les Arques 2782 m., Cim de Rocs Blancs 2765 m., Puig de Font Negre 2722 m., Pic de la Pala 2475 m. i finalment el Pic de l'Aliga 2471 m. abans de començar la baixada.

Després d’uns 21'5 km de distància, d’un desnivell acumulat de 3880 m, de lluitar contra les rampes i contra la calor, de veure el companyerisme entre corredors, de meravellar-se amb el paisatge i de patir i gaudir de l’esforç, l’Enric i jo creuem l’arc de meta en 04:33, amb una estelada a les mans i un gran somriure a la cara. Pocs minuts després ho fa en Zombi.

He dedicat el tot el patiment, tot l’esforç i tot el que he gaudit, a la meva companya d’aventures que avui no ha pogut fer la cursa amb mi, la Txell, i a la meva petita princesa, l’Ona, que avui fa un mes.

04/05/2013 - Raid Aventura XPerience Montseny

Grecian2000. El somriure és l'únic que no vam perdre.

Tot just acaba de néixer el dia i l'Enric i jo pugem a la furgo per marxar cap a Sant Celoni. En arribar ens apropem al camp d'atletisme ja que aquest serà el punt central del Raid Aventura XPerience Montseny , en el que participem com a equip Grecian2000.

Fem revisió d'inscripcions i comencem a preparar tot el necessari abans de la sortida. Sembla que el sol ens acompanyarà tot el dia. Nervis, esmorzar ràpid, canviar-se i cap al briefing. La gent de l'organització ens fa cinc cèntims de les proves i horaris i abans de la sortida sortim a córrer una mica per no començar en fred.

Sortida.

Donem una volta a la pista d'atletisme i després ja agafem el primer mapa. Orientació urbana. Sortim tots els equips bastant junts i als pocs minuts el grup es comença a disgregar. Intentem creuar una riera per passar a l'altra banda però un mar d'ortigues i una aigua pudenta ens fan desistir i ens adonem, mirant el mapa, que tenim un pont a no més de 20 metres d'on estem. Passat el pont tenim una fita a tocar i misteriosament triguem molta més estona de la necessària per trobar-la. Una vegada situats, ens fiquem entre carrerons i d'alguna manera de la que no som conscients, entrem en una mena de forat espai-temporal i quan tornem al punt central amb totes les respostes a les preguntes que apareixen en el mapa, la resta d'equips ja han sortit a fer la següent prova. Agafem les bicis per començar el segon sector.

Són pocs quilòmetres però entre els dos aconseguim perdre'ns una bona estona buscant una fita. Després de buscar, rebuscar i de tirar una mica endavant i desfer camí, fem el que hauríem d'haver fet molta estona abans. Tornem enrera fins el primer punt que tenim clar quin és. Ens situem en el mapa i una vegada veiem l'error que hem comès, ens posem les piles i sortim disparats. La següent fita també ens costa una mica de trobar però coincidim amb un altre equip (que va tan perdut com nosaltres) i entre tots quatre aconseguim trobar-la i sortim cap a la següent. La resta de les fites no ens donen cap problema i arribem al pròxim punt de control.

Deixem bicis i sortim corrents amb el mapa. Sector de treking amb prova especial a la segona fita. Tenim la sensació de no anar gens bé. De fet només coincidim amb l'altra parella de perduts amb els que ja ens hem trobat abans. Arribem a la segona fita i fem la prova especial: Tir amb arc. Contra tot pronòstic jo aconsegueixo posar les dues fletxes dins de la diana. L'Enric no te tanta sort i les fletxes surten disparades i van més enllà dels primers arbres del bosc i es perden entre matolls. No tenim temps de mirar si hem pillat un porc senglar, un conillet o un tronc d'arbre...possiblement això últim. Sortim corrents cap a la següent fita i anem trobant la resta sense problemes. L'Enric va corrent darrera meu i sento un crit de dolor apagat... s'acaba de torçar el turmell i li fa força mal. Li demano si vol plegar però em mira amb cara tranquil·la i em pregunta si estic boig. No cal parlar-ne més. Seguim corrent fins arribar de nou on tenim les bicis.

Següent mapa, següent prova: Tirada llarga de bici. Encara que anem trobant fites, patim molt. La falta d'entreno pedalejant i el desnivell que ens estem menjant -que tampoc ajuda a agafar ritme- ens fa anar lents. Tot i no tenir massa problemes per seguir la ruta que ens hem proposat, arribem al següent control força rebentats. A part, el turmell de l'Enric ha començat a créixer i no fa bona pinta. Ell no vol abandonar i ens preparem per la pròxima prova.

Ara toca un altre treking. Dur. No anem massa bé de temps i un dels nois de l'organització ens recomana anar a buscar només una fita i deixar les altres dues. Ni som uns cracks ni encara tenim moltes taules en això dels raids i ens deixem convèncer. Sortim a buscar-la. Després d'un pateo llarguíssim per un bosc molt guapo, arribem a la fita. La tenim al bell mig d'una banyera del riu, toca mullar-se per marcar-la abans de tornar. El turmell de l'Enric segueix creixent i ja no el deixa córrer. Ens veiem obligats a anar caminant. De tant en tant me'l miro i encara que la cara de dolor ho diu tot, no està disposat a plegar i segueix fent.

Tornem on havíem deixat les bicis i descansem uns minuts mentre planegem la propera secció. Tenim una tirada llarga en bici, el dia s'ha anat espatllant i ens queda poc temps per acabar el raid. Ens hauríem d'haver saltat el treking i així optar a fer més proves. Ara ens veiem obligats a saltar-nos l'escalada i el geocaching...i encara ens haurem de posar les piles per tal d'arribar a meta abans que tanquin. Ens posem en marxa.

Només pujar a la bici ja cauen unes primeres gotes. Passa el temps, passen els quilòmetres, anem trobant fites i el turmell de l'Enric creix cada vegada més. Per sort gairebé tot és baixada i cada vegada ens apropem una mica més a la meta. En pocs minuts, les gotes s'han convertit en una tormenta que amb prou feines ens deixa veure pocs metres davant.

Al final arribem a meta. Totalment xops, rebentats. Han passat gairebé dotze hores des que vam sortir. El lliurament de premis ja fa estona que ha acabat i la gent ha anat marxant. Quan arribem, a part de la gent de l'organització que ens espera, queden molt pocs corredors...ja dutxats i berenats. 

Som els últims però m'ha encantat arribar amb un somriure. Aquest ha estat el nostre premi: Divertir-nos, gaudir de l'esforç, del companyerisme i de la muntanya durant una bona estona. I tot això li he dedicat a la Txell, que no ho ha pogut gaudir.

28/04/2013 - Vilatrail

Un descans a l'arribada (Foto: Aurea Loire).

Vilatrail: 19 km i uns 1900 m. de desnivell acumulat.

01:54:51

23/03/2013 - Raid Aventura XPerience Caldes de Malavella

El terreny per on hem jugat. (Foto Limit Zero)

En Jaume em passa a recollir per casa i ens apropem fins a Caldes de Malavella on participarem com equip d’aventura en el raid Aventura XPerience Caldes de Malavella, el primer raid de la lliga que ha muntat la gent de Limit Zero.

Després d’agafar pitralls i llibre de ruta comencem els preparatius. Les diferents seccions del raid estan formades en forma d’estrella per lo que tindrem un punt central on deixarem tot el que ens caldrà durant el raid per anar fent les diferents proves. Acabem d’enllestir tot el necessari i correm per entrar en la zona d’aïllament i escoltar el briefing previ al raid.

Sortida.

Comencem amb una cursa a peu per reconèixer una mica el terreny. Orientació urbana buscant punts determinats sobre el que ens fan preguntes i que anem responent sobre el mateix mapa.

Tornem al punt central, canviem de mapa i encetem la pròxima secció, un trekking pels voltants de Caldes. En Jaume i jo ens anem passant el mapa per fer orientació però cada vegada que tinc un dubte he de demanar-li que em doni un cop de ma (avui he après una mica més gràcies a ell).

Arribem de nou al punt central i fem la prova de tir amb arc. La meva primera fletxa queda clavada al terra i una mica més enllà d’on està la diana. Amb la segona aconsegueixo tocar la diana però no faig res de bo. Tira en Jaume i encara que amb la primera no té més sort que jo, amb la segona aconsegueix apropar-se una mica al punt central i ens portem una rebaixa d’uns minuts sobre el temps final.

Canviem de nou de mapa i aquesta vegada si que li dic a en Jaume que s’encarregui de l’orientació. Lo de la bici no ho porto massa bé i si a més a més de pedalar he d’anar mirant el mapa, no farem res de bo. En Jaume em va portant i jo m’arrossego darrera. Tenim un moment de crisi quan m’adono de que he perdut la fulla de ruta però en poc més de tres minuts aconsegueixo recuperar-la i seguim. Arribem a la punta del mapa per marcar la primera fita i ens apropem a la segona per començar la prova d’orientació específica. Aquí si que de nou fem torns amb el mapa i la brúixola i anem trobant totes les fites. Tornem a les bicis, deixem el mapa de l’orientació especifica i sortim disparats a per el següent punt de control. Una vegada trobat, i després d’una mica més de bici, entrem a la següent prova, el golf. Em donen un pal i una pilota (jo només he jugat un parell de vegades al minigolf en la meva vida...i no guanyava mai) faig com tres o quatre intents abans no toco la piloteta i surt disparada uns 30 metres. Vaig a per la segona i aquesta vegada si que la pillo bé i cau passats els 90 metres. En Jaume fa dos tirades força bones i tot plegat guanyem 20 minuts de rebaixa sobre el temps total. Tornem de nou a les bicis. Jo cada vegada vaig més petat i ja només em preocupo de seguir en Jaume que em va esperant mentre mira el mapa.

Tornem de nou al punt central, fem un altre canvi de mapa i comencem la secció d’espeleologia. Jo he començat el raid una mica cagat perquè l’idea de fer de hobbit en un forat a terra no em feia molta gràcia però a aquestes alçades, amb lo petat que vaig, ja no tinc forces per preocupar-me. Marquem una primera fita en mig de Caldes i la següent ja ens obliga a fer espeleo. Per sorpresa nostre i d’un altre equip amb el que coincidim a l’entrar en la “cova en la que hauríem d’anar de genolls” sembla l’entrada a un túnel del clavegueram de Caldes. Uns 200 metres caminant de genolls, amb variacions entre un terra de pedres que carden els genolls i aquell fanget de llac que s’escapa entre els dits de les mans. Aigua pudenta, porqueria i per sort per mi, un frontal que no em deixa veure més d’un metre de distància. Tenim un moment de crisi quan en Jaume perd la fulla de ruta però la trobem després de buscar-la a palpentes entre el fang. A poc més d’uns 30 metres de la sortida marquem una fita i una altre ja a la mateixa sortida, en un forat que per sort meva és en Jaume el que es fica dintre. Sortim de nou al carrer, enfangats i amb una pudor que ja no ens abandonarà fins l’hora de la dutxa.

D’aquí ens apropem al camp de futbol a on s’ha de fer el ràpel. Ens posem d’acord amb en Jaume i decidim que el faré jo. Pujo a una de les torres de llum del camp per les escales, marco la fita que hi ha a dalt i baixo amb un ràpel sense cap problema. Tornem al punt central. Una altre canvi de mapa, una altre secció, l’última. Geocaching. Ens donen un mapa i les coordenades de 4 fites. L’única fita que s’ha de marcar és la cinquena i les coordenades estan amagades amb cada una de les 4 fites anteriors. Anem a buscar la primera i la trobem sense problema. Arribem al punt a on hauria d’estar la segona i ens trobem amb una pila d’equips buscant-la. Donem amb el punt exacte però sembla que la fita ha desaparegut. Anem a per la següent que també trobem sense masses dificultats. Allà parlem amb un de l’organització sobre la desaparició de la segona pista però no ens pot ajudar. Donem la proba per impossible però marquem la quarta i tornem cap a l’arc de la meta.

Just entregada la fulla de ruta a en Jaume li comenten que les coordenades que ens falten tampoc son les més importants així que recuperem la fulla de ruta i tornem a sortir tot lo ràpid que podem per anar a buscar la cinquena fita, la important. Amb més sort que orientació acabem trobant-la, marquem i tornem a la línia de meta. Dutxeta, relax i un bon àpat. Ens ajuntem amb en Jesús que ha vingut amb un amic de Vilassar i amb dos nois més amb els que ens hem estat trobant durant el raid.

Es fa el repartiment de premis. Van cridant a tots els participants des de l’últim fins endavant i el nom del nostre equip no surt...fins que quan criden als tercers, ens aixequem per recollir el premi.

Gràcies Jaume, per la paciència, per tirar de mi, per ensenyar-me, per fer-me pujar al podi i per fer-me gaudir d’un dia de raid.

24/02/2013 - Marina Trail

Baixada del Serviol (Foto: Míriam Bescós).

Taymory Marina Trail: 19 km i prop de 1000 m. de desnivell positiu.

01:54:56