22 de novembre del 2012

18/11/2012 - III Rogaine Serra del Corredor

Fran, Pere, Sebas, Núria, Jordi, Jaume, Salva...nomès uns quants de tots els que vem participar.

Un altre diumenge que toca matinar. En Jaume em passa a recollir, passem a buscar en Pere i pujem cap a Dosrius on ja ens està esperant en Jordi, el meu company d’equip. Participem en la III Rogaine Serra del Corredor que monta el Club Esportiu d’Orientació Oros.

Fem inscripció, ens preparem ràpidament i ja entrem a la zona d’aïllament on ens trobem a uns quants coneguts més. Fa fred, plou i no sembla que el dia vagi a millorar molt. Xerrem una estoneta i de seguida ens reparteixen el mapa. Amb en Jordi ens posem a traçar la nostra estratègia. Els dos estem d’acord en l’itinerari a seguir, encara que davant dels dubtes el deixo a triar a ell, que per això te molta més experiència que jo en aquestes probes.

Sortida.

Ens desitgem sort amb la resta de coneguts que hi participem i sortim a la carrera cap a la primera fita triada. Al poc de sortir la pluja ens dona una treva i fins i tot hem de parar un moment per treure’ns algo de roba, comencem a entrar en calor. Trobem la fita i seguim trobant-ne d’altres a mida que anem seguint l’itinerari triat. Els dos portem mapa i encara que en Jordi porta la veu cantant jo vaig comprovant que de moment també vaig encertant la situació de les fites.

Van passant les hores i començo a sentir el cansament. Cada vegada em perdo més mirant el mapa i m’he de fiar més d’en Jordi que va fresc com una rosa. Passades les 4 hores fem una parada tècnica i sobre el mapa triem la millor manera de començar amb la tornada. Mengem una mica i tornem una altre vegada a trotar muntanya amunt i avall en busca de les següents fites. Sobre les 4:30 les cames em comencen a avisar de que no volen seguir i necessito pendre un gel de glucosa per poder tirar. En molt poca estona ja torno a estar bastant millor i encara que amb les cames força tocadetes i que soc incapaç de veure res sobre el mapa puc seguir el ritme d’en Jordi. Finalment, 5:50 h. després de pendre la sortida, arribem a la línia de meta.

Al poc d’arribar ens trobem amb en Jaume i en Pere. Xerro amb en Fran i també paro un moment a saludar a en Hamlou, Rafa i Ciro (als que coneixeré després) i segueixo trobant gent. Em despedeixo d’en Jordi que torna cap a casa i marxo a fer una dutxa que encara que amb aigua freda, s’agraeix bastant. Al sortir, espero en Jaume i anem cap a la zona on serveixen el dinar.

Allà  tinc el regal de trobar-me la Txell, que ens ha vingut a saludar a tots i portar-me plat i got per poder recollir el dinar.

Dinem tots plegats, Txell, Jaume, Hamlou, Rafa, Ciro.Fem dutxeta i anem saludant i xerrant amb una pila d’amics i coneguts.

Enllestit l’àpat i com que el fred no fa que sigui molt agradable allargar el dia, decidim tornar cap a casa a descansar una miqueta.

Estic rebentat, m’ho he passat genial, he gaudit d’un gran company i he conegut gent nova i molt maca...un gran dia!!. 

16 de novembre del 2012

03/11/2012 – Open Raid X-Race Montsant

Grecian2000 en busca de la fita perduda.

Últim raid de Naturetime per aquest any. L’Enric i jo (equip Grecian2000) participem a l’OpenRaid X-Race Montsant.

Com les altres vegades, matinem, carreguem furgo i carretera. Arribem a Ulldemolins, on se celebra el raid. Passem a fer les verificacions i ens posem a preparar tot el necessari. Al mateix pàrking ens trobem amb en Jaume i en Xavi (que substitueix la Txell, baixa per esguinç de turmell), a en Jordi i al Komando Cerveza, Jota i Jesús. Petem la xerrada una estoneta i ja ens apropem fins l’arc de sortida per escoltar el briefing.

Sortida.

Recollim el mapa. La primera secció és un trekking. Decidim l’estratègia i ens posem en marxa. No anem malament del tot, però notem que encara ens falten moltes taules en orientació i tardem molt més del necessari en anar trobant les fites. Un parell d’elles se’ns reboten més del que ens podem permetre i acabem per abandonar-les per arribar dintre del temps de tall a la següent secció, la de BTT.

Quan arribem, l’Enric no fa molt bona cara, no es troba massa bé. Parem un moment i aprofita per anar al bany. Sembla que la cosa no millora, però no es vol rendir encara. Agafem les bicis i sortim per un corriolet de pedra. Arribem a la primera fita i l’ Enric està pitjor. Vomita i torna a amagar-se entre els matolls per seguir extraient coses per altres forats. Quan torna, el pobre no fa gens bona cara però li fot un parell de collons i no es dóna per vençut. Decidim no abandonar però sí que marcarem únicament els punts de control obligatoris i intentarem acabar el raid.

Travessem el riu en tres o quatre ocasions. Els peus xops segur que no ajuden al pobre Enric. Creuem Ulldemolins. Marquem el punt de control on començava la secció d’orientació urbana i ens saltem la prova. Seguim amb les bicis. L’Enric no tira i ha de baixar de la bici i anar caminant. Una pujada asfaltada, no massa dura però si cansina, ens deixa en el proper punt de control. Aquí comença la secció d’orientació específica. Sembla que l’Enric, amb el gel que li he donat, s’ha recuperat una mica. S’anima i mirem de fer alguna de les fites de l’orientació específica. En trobem un parell però se’ns fa tard i encara hem de tornar.
7:30 h. després de la sortida creuem l’arc d’arribada. No hem fet res de profit però estem força contents, hem aconseguit acabar el raid, tot i que l’Enric no ha tingut el seu millor dia.

Mentre esperem el repartiment de premis, ens trobem amb la resta de la gent. Petem la xerrada una estoneta i fem plans per properes proves. En Jaume i en Xavi acaben en primera posició. Després tornen a pujar per recollir els premis del tercer lloc de la general.

Ens acomiadem i tornem cap a casa. Com sempre, contents de passar un dia fent el cabra i amb moltes ganes de tornar a repetir.