Un dels pocs moments en que vaig aconseguir navegar.
Just començar la Setmana Santa he rebut dos grans regals totalment inesperats. Un d’ells, és entrar en un nou món, però que guarda moltes similituds amb el que fins ara he viscut. I el segon regal queda entre dues persones.
El divendres ja toca matinar. Esmorzo una mica, preparo bosses, les carrego a la furgo i marxo a buscar a la Txell. A casa seva, desmuntem els seients del darrera i seguim carregant més bosses. Ja només ens queda una última parada abans de sortir de vacances. Passem per el WAP i allà carreguem les taules de windsurf, veles, màstils, botavares i la resta de material que necessitarem per navegar, o intentar-ho en el meu cas, aquests quatre dies de Setmana Santa.
Arriba en Jaume amb la seva furgo i després de parlar un momentet, revisar les prediccions de vent i fer un repàs del material, sortim en direcció a Sant Pere Pescador.
Per sort a la carretera no trobem massa trànsit i encara que no anem massa ràpid, no parem en cap moment. A l’alçada de l’Estartit, en Jaume -que va davant- es desvia i sortim de la carretera per trobar-nos amb en Carles, que fa molt pocs minuts que ens espera. Ara el seguim a ell i baixem fins a la platja.
Els experts miren les condicions i entre la Txell i en Jaume decideixen que és un bon moment i un bon vent per pendre la segona classe de windsurf de la meva vida. La primera vegada que vaig intentar aguantar-me sobre una taula va ser cap al mes de setembre de l’any passat.
Em preparen taula i vela mentre jo em barallo amb el neoprè. Tan bon punt aconsegueixo estar vestit ja tinc el material a la vora de l’aigua. A partir d’aquí, la sessió d’aprenentatge la puc resumir en un intentar no caure de la taula, intentar aixecar la vela, intentar navegar una mica, encara que mai en la direcció que jo em proposo, i fer-me un fart de caminar per l’aigua per tornar a sortir des d’on se suposa que hauria d’entrar i sortir.
El vent va pujant i també ells poden posar-se a l’aigua així que mentre descanso una mica disfruto veient com naveguen ells tres.
Moments de relax, sopar i fer-la petar.
Passa el dia i toca retirada. Ho desmuntem tot, pleguem trastos, tornem a les furgos i ara sí, ens apropem a Sant Pere Pescador. Una vegada arribem, després de quatre voltes, deixem aparcades les furgos a la platja, al costat del càmping Aquarius i anem a buscar a la resta de la gent que viurà aquests dies al càmping.
Voltem molt poc i de seguida els trobem amb la tenda ja muntada. Olga, Marta, David, el Senyor Cano i en Klaus.
Ens dutxem i poc després ens ajuntem tots per sopar i fer petar la xerrada mentre la resta del càmping, ple d’alemanys, ja dorm.
Amb la Txell ens despertem sense presses. Només obrir la porta de la furgo, l’olor a mar ja envaeix tot l’espai. Anem a esmorzar al càmping amb en Jaume i en acabar ens trobem amb la resta del grup.
Marxem al poble a comprar queviures per subsistir aquests dies i en tornar sembla que el vent ja ha pujat una mica i podré fer una nova classe. A més, en arribar de nou a la platja la Txell es troba amb la Gemma, una molt bona amiga seva que està fent de monitora de windsurf a l’escola del càmping. La Txell ens dedica tota la resta del dia a ensenyar-nos a l’Olga i a mi. Ens deixa anar fent i de tant en quan ens va corregint posicions o explicant-nos com millorar en els petits progressos que anem fent. Al final del dia, els dos més o menys aconseguim moure’ns una mica i fins i tot avançar uns metres abans de caure de nou a l’aigua.
Alumnes enxufats al finalitzar la classe.
En acabar passem per l’escola a saludar la Gemma i convidar-la a sopar amb tota la colla. Aprofitem per rentar tot el material i dutxar-nos.
Comencem a sopar i la pluja ens fa amagar, apretats sota l’avancé de la tenda. Allà passem la resta de la vetllada i una altra vegada, quan ja tothom dorm, en Jaume, la Txell i jo toquem retirada -una mica perjudicats- i sortim del càmping per anar a dormir a les furgos que segueixen aparcades al mateix lloc.
Despertem al tercer dia. Ens pensaven, segons deien les prediccions, que avui ens llevaríem amb tramuntana però amb prou feines es mouen les plomes de les canyes que hi ha a prop de les furgos. Marxem a esmorzar al càmping, saludem als altres i ens anem cap a la platja per veure com van les coses.
Allà assistim al rescat d’un "windsurferu" que ha sortit aprofitant una ràfega bona de vent i quan ja estava a una bona distància de la platja s’ha quedat sense vent i han hagut de trucar a salvament marí per tornar-lo de nou a la platja.
El vent va rolant tota l’estona i de vegades apreta una estoneta i pocs minuts desprès para totalment per tornar a rolar i bufar de nou. Xerrem amb la Gemma i tornem desesperats cap al càmping. Impossible navegar, ni ells, ni jo.
Dinem tots junts, amb calma i força be. Quan ja estem acabant apareix la Gemma per avisar-nos de que per fi, està arribant la tramuntana. En Jaume i la Txell surten disparats, per fi podran navegar. Uns minuts desprès, em despedeixo d’el senyor Cano que ja marxa i em baixo a la platja just quan ja estan a punt de sortir.
La veritat és que em cau la baba veient com naveguen, lo ràpid que aconsegueixen anar, com llisquen per l’aigua. Disfruto d’alguna de les piruetes que fan davant meu. A l’aigua s’uneix la Gemma i a la platja, amb mi, la Olga, la Marta i en David.
Al final toca plegar i rebentats però amb una felicitat a la cara que no es desdibuixa, la Txell i en Jaume, recullen, renten material i es decideixen per sortir a corre una estona per rematar el dia. Jo m’apunto. Al final ens surten 10 km amb un paisatge força guapo entre platja i aiguamolls.
Ens dutxem i ens tornem a ajuntar tots per sopar. La Olga no es troba gens fina i te la panxa fatal. La resta sopem tranquil•lets, la fem petar una estoneta i anem a dormir.
La profe Txell, demostrant com es navega.
Al llevar-nos veiem que el dia no promet molt. No fa vent, sembla que hagi de ploure en qualsevol moment i fa més fred que els anteriors dies. Esmorzem, anem a saludar als altres i ens trobem que també en David està fatal. Al final, desprès de xerrar una estona decidim donar les vacances per finalitzades. Diem adéu a l’Olga, Marta i David, passem a despedir-nos de la Gemma, i tornem cap a les furgos. Acabem de recollir i endreçar tot una mica i tornem cap a casa.
Ara ja tinc ganes d’aprendre més i poder tornar a navegar.
