25 de maig del 2012

29/04/2012 - Sant Pere Pescador

 Material a punt.

Després del raid a Cambrils tornem a matinar una altra vegada. Fem bosses, carreguem el material de windsurf a la furgo de la Txell i les bicis d’en Nil i en Jan a la meva i els quatre marxem cap a Sant Pere Pescador.

Arribem sense entrebancs i ens quedem amb les ganes de fer un “No vull pagar”, però el porta bicis tapa la matrícula de la meva furgo i no crec que sigui molt convenient per si em volen buscar les pessigolles. Arribem al càmping Aquarius, triem la plaça, muntem la tenda i fem l’escampall de tot el que portem fins aconseguir quelcom bastant semblant a un campament gitano. Una vegada finalitzada la invasió ens posem a fer el dinar.

Després de menjar i rentar plats, en Nil i en Jan es dediquen a fer el reconeixement del càmping sobre les seves bicis mentre la Txell i jo passem per l’escola de windsurf a saludar la Gemma. Una mica més tard, ens ajuntem tots i baixem fins a la platja per veure com estan les coses. No pinta massa bé. El vent està massa endins i no té prou força per ajudar-nos a passar les grans onades que estan trencant a la platja. Ens comenten que ja s’han trencat un parell de màstils i més val no arriscar.

El dia s’acaba i ens posem a sopar. Els guerrilleros marxen a dormir i la Txell i jo la fem petar una bona estona, gaudint d’un te i envoltats per la tranquil·litat del càmping.

Els nens ens lleven bastant d’hora. La nit, tal i com es preveia, ha sigut plujosa, però el dia es desperta assolellat. Si el vent no ens falla, avui podrem navegar. Abans, però, ens desplacem a l’Escala a fer unes compres. Anem per feina. Avui el que realment toca és: Aigua i vent i quan arribem a la platja la Gemma ens confirma que almenys de moment, jo podré navegar. Tornem al nostre campament gitano i l’ampliem muntant les veles i treient la resta del material.

Aconsegueixo entrar dins el neoprè i la Txell em dóna un cop de mà per baixar els trastos a la platja. En pocs minuts em fico a l’aigua i començo a disfrutar. Poc a poc sento que vaig millorant i cada vegada estic menys estona dins l’aigua i més sobre la taula...encara que em segueix costant molt mantenir una postura professional. Tenim vent de sud i això m’ajuda a recórrer part de la platja d’una banda a l’altra i m’estalvio les caminades de les altres vegades.

Paro a descansar un parell de vegades i aprofito per què la Txell em vagi corregint els errors. Jugo una estoneta amb els nens i de nou a l’aigua. El vent està pujant i jo estic rebentat. És el torn de la Txell. Deixem als nens vigilant la petita tenda que els protegeix de la sorra i tornem al campament per agafar el seu material.

Entra a l’aigua. Marxa endins i a la tornada ens dedica una trabutjada. Disfruto veient com navega mentre fem un castell de sorra. S’ho està passant genial i ho aprofita fins que s’acaba el vent i fem retirada.

 Aiguamolls de l'Empordà.

Ens canviem ràpid i agafem la meva furgo per anar a visitar els aiguamolls de l’Empordà. Paisatge preciós i tranquil on disfrutem tots quatre (sobretot en Nil i en Jan) d’una passejada plena de petites sorpreses.

Es fa fosc i toquem retirada. Fem una dutxa tots junts i poc després ja estem liats amb el sopar mentre els nens passen una estona llegint i dibuixant.

Després de sopar, els guerrilleros, rebentats, demanen d’anar al llit (gairabé insòlit) i la Txell i jo, de nou, tornem a disfrutar d’una tranquil•la conversa abans d’anar a fer-los companyia.

Ens llevem i sembla que avui el dia pinta bé. Esmorzem amb tranquil•litat i després recollim una mica l’escampall mentre els nens renten els plats.

Campament gitano.

Una altra vegada baixem a la platja i sembla que, com ahir, jo podré navegar. No fa massa vent per qui en sap, però a mi em va perfecte i, a més a més, el vent bufa una altra vegada de sud o sigui que m’estalviaré els passejos per la platja. Baixem taula i vela i de seguida em poso a l’aigua. Ja no surto fins que rebentat i amb el vent pujant li cedeixo el torn a la Txell que planeja amb la seva vela de 5,2 i la taula de 90 litres una bona estona.

Donem la sessió per finalitzada i rentem veles i taules a l’escola de windsurf. Deixem el material allà perquè s’assequi i anem al campament per recollir-ho tot.

Quan ja ho tenim tot endreçat, fem una dutxeta, rentem els neoprens mentre els nens agafen les bicis i desapareixen amb uns amics que acaben de fer.

Tornem tots a la furgo al mateix temps. Recollim bicis, passem a carregar el material que ja està sec i tornem cap a casa.

8 de maig del 2012

28/04/2012 – Open Raid X-Race Cambrils

Instants abans de la sortida.

El divendres, després de sopar i amb una mica d’enveja, m’acomiado de la Txell que marxa amb en Jaume cap a Cambrils per passar la nit allà.

Dissabte matino i em trobo amb l’Enric, amic al que he liat per ser el meu company a l’Open Raid X-Race Cambrils, raid en el que participem aquest dissabte com a equip Grecian2000 i que monta la gent de Naturtime. Carregem la furgo, muntem un porta bicis de la “senyorita pepis”, collem les btt’s i marxem cap allà.

La meitat del viatge vaig més pendent que les bicis segueixin al seu lloc que no pas de la carretera. De fet, els cotxes que van darrera guarden una sospitosa distància. De camí, vaig explicant a l’Enric el poc que sé sobre el món dels raids i entre això i aquelles converses en què arreglem el món, arribem a Cambrils. Seguint les indicacions que em va enviar la Txell la nit anterior de seguida trobem la pista d’atletisme, punt de sortida del raid.

Just abans d’aparcar em trobo amb dos raiders en mig del camí discutint, amb el mapa a les mans, sobre quin és el camí correcte i em fa molta il·lusió quan veig que precisament aquests dos raiders son la Txell i en Jaume. A mode de broma faig sonar el clàxon un parell de vegades i em quedo amb un pam de nassos quan els dos, gairabé sense mirar-nos, ens envien a pastar fang. Sense entendre molt bé el perquè, els deixo allà discutint la jugada i vaig a buscar on aparcar la furgo.

Ens apropem a la carpa d’inscripcions per fer els tràmits necessaris. L’Enric i jo participem a la categoria d’Iniciació. Fins ara havia participat en la categoria d’Aventura però o bé amb en Xavi o bé amb la Txell, que tots dos en saben bastant més que jo. Com ni l’Enric ni jo en tenim gaire idea de com funciona tot i llegint mapes i fent orientació encara estem molt verds, ens decidim per començar amb una opció una mica més assequible.

Una vegada inscrits i confirmada la participació anem cap a la furgo, descarreguem bicis, i mentre ens estem canviant passen la Txell i en Jaume pedalejant. Salutació ràpida (sembla que abans els hem pillat en el pitjor moment i no s’havien fixat que érem nosaltres) i seguim amb lo nostre.

Deixem les bicis al box d’Iniciació i ja només ens queda esperar la sortida. Fem el briefing mentre comencen a caure quatre gotes i la gent d’organització ens comenta que la secció de kayac queda anul·lada pel mal estat del mar (ens quedem sense poder remar, i això que em feia molta il·lusió).

Sortida.

La primera part de la prova és una volta per relleus al circuit d’atletisme, primer surt l’Enric que arriba més o menys pel mig. Surto jo i encara que guanyo unes poques posicions no serveix per res ja que a l’hora d’agafar les bicis, si fa no fa, sortim tots els equips al mateix moment.

Una altra vegada m’encarrego jo de l’orientació amb la bici. Per sort, aquesta vegada, a part de ser més fàcil, me n’adono que el que em va ensenyar la Txell en el darrer raid m’ha servit més del que m’imaginava. Poc a poc els equips es van disgregant i anem avançant a bastants participants fins que finalment només coincidim amb una altra parella molt simpàtica amb la que compartim les últimes fites.

Arribem plegats a la meta i per la nostra sorpresa, veiem que només hi ha un equip que ha arribat abans que nosaltres. Bona senyal que aquesta primera secció no ens ha sortit tant malament. Deixem les bicis, agafem un refresc i sortim a la carrera.

La següent secció és d’orientació urbana. Baixem resseguint la Riera d’Alforja i anem a buscar la primera i única fita d’aquesta secció. Arribem al lloc els primers, però no som capaços de trobar-la. Poc a poc, la resta d’equips van arribant i sembla que tots tenim el mateix problema. La fita hauria d’estar en un carrer per sota de l’Ajuntament, davant de la Policia Municipal, però no hi ha manera de trobar-la. Entre els equips ens anem preguntant si algú l’ha trobada, però ningú sap que és el que està passant. Carrer a un costat, carrer a l’altre costat, una mica amunt, una mica a baix, mirem per la plaça, i fins i tot si està amagada entre les plantes que trobem pel carrer, però la fita no apareix.

Amb l’Enric decidim fer la volta a l’illa per si estem equivocats. Quan tornem una altra vegada davant de la policia ja no queda ningú. Tornem a mirar un altre cop més on hauria d’estar i de sobte, amb ulls incrèduls, apareix davant nostre, just on hem anat a mirar des d’un principi (després ens han explicat que algun policia municipal, possiblement amb un coeficient intel·lectual força justet, ha decidit treure la fita i l’han tornada a posar al cap d’una bona estona). Marquem, i sortim disparats cap a la platja. La resta d’equips ens deuen haver passat tots per davant. No és que esperem guanyar (que no estaria malament), però si és cert que ens agradaria no quedar els últims.

Arribem al passeig, recorrem tot el port i anem a buscar el següent punt de control. Des d’aquest hauria de començar la proba de kayac que s’ha anul·lat. Ens donen el nou mapa i sortim a buscar les fites repartides entre la platja, els xiringuitos i el passeig. Ens creuem amb la majoria d’equips que ja vénen de tornada, però sembla que ja no els tenim tan lluny. Retornem al punt de control i encara podem avançar un parell d’equips.

Podi d'Aventura Mixte.

La propera secció torna a ser orientació urbana. Anem trobant les diferents fites sense massa problema i arribem a l’ultima que se suposa que està en un estany en mig d’un parc. La mala sort que hem tingut amb la fita de l’ajuntament es converteix en bona sort amb aquesta fita. Ens trobem a la majoria d’equips buscant-la pel parc. Tot de corredisses amunt i avall mirant de trobar-la sense gens de sort. Apareix una persona de l’organització i ens confirma que la fita ha desaparegut i que queda anul·lada. Sortim tot corrents i d’aquesta manera aconseguim guanyar unes quantes posicions més.

Arribem a les pistes d’atletisme i marquem la fita d’arribada. Ara ja només ens queda la secció de cordes. Després d’una escalada molt fàcil a un petit rocòdrom, passar un pont tibetà de no més de tres metres (saludo a la Txell que en aquell moment deixa la bici per atacar la següent secció) i un ràpel massa curt, sortim corrent a marcar l’ultima fita del raid.

Piquem alguns fruits secs, ens dutxem i esperem que arribin la Txell i en Jaume. Passem una bona estona xerrant amb en Joan, el noi de la parella amb la que hem estat coincidint en el primer sector.

Finalment apareixen la Txell i en Jaume i bastant més tard en Jota i en Jesús. Acaben la prova de cordes i també fan dutxa. Després dinem tots junts les torrades i botifarra que ens ofereix l’organització.

Arriba l’hora dels premis. La Txell i en Jaume queden primers de la categoria mixte d’aventura i nosaltres, en iniciació, no hem quedat tant malament.

Tornem tots cap a casa i amb l’Enric ja planegem de tornar a fer un altre, i el següent, en categoria aventura perquè aquest s’ens ha fet una mica massa curt.